Por si un día volvemos

Vaig fugir d'un crim involuntari. Vaig fugir dels homes que no em van voler. Vaig fugir d'una guerra. Aquesta és la meva història, entre Espanya i Orà, al costat del Mediterrani.

Orà. Anys vint, segle XX. En aquesta ciutat africana d'origen àrab, amb influència espanyola i administració francesa, desembarca una jove amb el nom fals de Cecilia Belmonte. Aparentment, ha travessat el Mediterrani per escapar de la misèria, com tants compatriotes. El seu motiu, però, és més tèrbol.

La urgència per sobreviure l'obliga a deixar-se la pell en plantacions i safaretjos, com a treballadora domèstica i operària de fàbrica sense descans. Fins que una matinada, a la tabaquera Bastos, participa en un delicte pel qual paga amb el seu consentiment a un home menyspreable. La seva enteresa serà el que l'alliberi i li aporti el coratge per refer-se i emprendre un camí en ascens, ple de girs, triomfs i desafiaments, al llarg de tres dècades vibrants.

Aquesta és la història d'una dona que va viure l'auge colonial i el tràgic final de l'Algèria francesa. I, en paral·lel, les seves pàgines rescaten la memòria dels desconeguts pieds-noirs espanyols, que, arrossegats per l'emigració i l'exili, van formar part d'aquell món.